Didàctica de l'educació artística - Aula 1

Públic

Hola a tothom,

Primer de tot em vull presentar, em dic Noelia Hernández, tinc 25 anys i visc a Sant Esteve Sesrovires, un poble del Baix Llobregat. Des de ben petita sempre he sabut que volia ser mestra i quan vaig acabar el Batxillerat social, em vaig inscriure al cicle superior d’educació infantil. Quan vaig acabar el cicle em vaig adonar que els nens petits m’agraden molt i em va entrar la curiositat per estudiar a carrera d’educació primària, i així va ser, quan vaig acabar el cicle, vaig començar la carrera d’educació primària a la Universitat de Barcelona i en el quart curs, em vaig haver de canviar a la UOC per motius laborals. Actualment, soc mestra a una llar d’infants on l’objectiu és conciliar la vida laboral dels treballadors amb la seva vida personal.

Pel que fa a l’àmbit artístic, la formació rebuda ha estat la bàsica que et donen durant l’etapa escolar de primària i secundària. Però si que és veritat que el món del ball sempre m’ha cridat molt l’atenció i vaig fer dos anys de Hip-hop quan anava a l’ESO.

Els meus interessos artístics i culturals són el cinema on m’agrada veure pel·lícules de suspens, anar al teatre a veure monòlegs i anar a concerts perquè la música és molt important per mi, ja que em transmet molt i més quan ho fan en viu.

Els principals aprenentatges que vaig desenvolupar a l’assignatura d’Educació artística va ser el desenvolupament de la meva expressió, creativitat i també em va ajudar a desenvolupar la meva capacitat d’expressar-me lliurement utilitzant diferents tècniques i materials. També vaig aprendre a llegir i interpretar partitures, a entendre la importància de la música, a identificar ritmes i melodies, a conèixer diferents tècniques de dibuix i pintura…

Finalment, m’agradaria compartir amb vosaltres dues produccions artístiques que m’agraden molt i recomano que les escolteu i/o les aneu a veure. La primera és una cançó anomenada “Madre Tierra” de Chayanne, ja que és un himne que representa l’alegria, la gratitud i la connexió de la vida, i ens convida a gaudir cada dia de la vida, a treure tot el que és negatiu i a valorar el que realment és important. La segona producció artística que vull recomanar-vos és un monòleg de la Paz Padilla que s’anomena “El humor de mi vida” on et fa reflexionar sobre l’amor, la pèrdua i la resiliència. T’ensenya que a través de l’humor i la sensibilitat, el riure potser un salvavides, inclús en els moments més difícils. Una de les coses més boniques que t’ensenya és que l’amor mai desapareix, sinó que es transforma i la millor manera d’honrar-la és vivint al màxim i amb alegria sempre.